DIY: DECORA UNA ESCALA DE PINTOR

A hores d'ara ja deus saber que quan se'm posar una cosa al cap, no paro fins a fer-la.

He tingut la brillant idea de decorar el menjador de casa amb una escala de fusta de pintor

 i evidentment no he parat fins a tenir-la.

Sempre que les veig al Pinterest m'enamoren i a més volia tenir un lloc bonic on posar plantes.

Aquest estiu vaig trobar una escala vella i "currada" però era massa gran pel meu gust; 

això si em va enamorar perquè estava plena de cops i pintura 

i a més envellida pel pas del temps, és a dir vintage total.

L'he fet tallar a l'alçada desitjada t i el meu pare l'ha preparat amb un cop de "polidora elèctrica". 

Després he fet tallar tres fustes de conglomerat com a prestatges

(ara, mentre estic escrivint el post, m'acabo d'adonar de com li agrada aquest lloc a l'orquídia,

 si et fixes en com està a la foto i com està ara ho entendràs).

Si tu també vols una escala així, no et preocupis perquè les venen noves a la ferreteria i de la mida que vugluis, jo ho vaig mirar primer però just vaig trobar aquesta...

El meu pintor personal l'ha pintada amb chalkpaint sal de ibiza

i després una mica de cera fosca en punts estratègics per donar-li un aire vintage.

Massa buida oi? Ara t'ensenyo com ha quedat després de tunnejar-la,

evidentment la majoria de coses són handmade.

Uns testos de ciment que tenia moltes ganes de provar,

un pot de conserva de vidre pintat amb spray per dins i amb chalkpaint per fora 

i una mica rascat per donar un toc "vintage",

dos vasets de vidre decorats amb cinta de cotó i unes espelmes

i una garlanda de cors que em va agradar i la vaig comprar però encara no tenia el seu lloc a casa.

I veus just damunt com ha florit l'orquídia? Tot el dia té molta llum natural i sol.

La veritat és que estic molt contenta amb el resultat i a més sempre volia tenir un lloc bonic 

on posar plantes però sempre se m'acabaven morint...

També he aprofitat una tasseta que em van dur del Japó per beure sake i l'he fet servir com a test.

De moment així es queda, ja sé que està una mica buida però no m'importa perquè sé que el caparronet tossut en uns dies tornarà a pensar o a veure alguna cosa xula i ho hauré de fer...

Fins aviat!