A hores d'ara ja deus saber que quan se'm posar una cosa al cap, no paro fins a fer-la.
He tingut la brillant idea de decorar el menjador de casa amb una escala de fusta de pintor
i evidentment no he parat fins a tenir-la.
Sempre que les veig al
Pinterest m'enamoren i a més volia tenir un lloc bonic on posar plantes.
Aquest estiu vaig trobar una escala vella i "currada" però era massa gran pel meu gust;
això si em va enamorar perquè estava plena de cops i pintura
i a més envellida pel pas del temps, és a dir vintage total.
L'he fet tallar a l'alçada desitjada t i el meu pare l'ha preparat amb un cop de "polidora elèctrica".
Després he fet tallar tres fustes de conglomerat com a prestatges
(ara, mentre estic escrivint el post, m'acabo d'adonar de com li agrada aquest lloc a l'orquídia,
si et fixes en com està a la foto i com està ara ho entendràs).
Si tu també vols una escala així, no et preocupis perquè les venen noves a la ferreteria i de la mida que vugluis, jo ho vaig mirar primer però just vaig trobar aquesta...
El meu pintor personal l'ha pintada amb chalkpaint sal de ibiza
i després una mica de cera fosca en punts estratègics per donar-li un aire vintage.
Massa buida oi? Ara t'ensenyo com ha quedat després de tunnejar-la,
evidentment la majoria de coses són handmade.
Uns testos de ciment que tenia moltes ganes de provar,
un pot de conserva de vidre pintat amb spray per dins i amb chalkpaint per fora
i una mica rascat per donar un toc "vintage",
dos vasets de vidre decorats amb cinta de cotó i unes espelmes
i una garlanda de cors que em va agradar i la vaig comprar però encara no tenia el seu lloc a casa.
I veus just damunt com ha florit l'orquídia? Tot el dia té molta llum natural i sol.
La veritat és que estic molt contenta amb el resultat i a més sempre volia tenir un lloc bonic
on posar plantes però sempre se m'acabaven morint...
També he aprofitat una tasseta que em van dur del Japó per beure sake i l'he fet servir com a test.
De moment així es queda, ja sé que està una mica buida però no m'importa perquè sé que el caparronet tossut en uns dies tornarà a pensar o a veure alguna cosa xula i ho hauré de fer...
Fins aviat!